dimecres, 28 de març del 2012

DAFO


DAFO del centre 

  • QUÈ ÉS UN DAFO I PER A QUÈ SERVEIX?
És l’anàlisi d’un centre educatiu que es fonamenta en la identificació, d’una banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de l’altra, de les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn. Té com a objectiu ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

Variables de l’anàlisi:
-Debilitat o punt feble (D): Factor intern d’un centre educatiu que pot limitar-ne la bona marxa i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.
Respon a preguntes com: Què s’hauria de millorar del centre? ...

-Amenaça (A): Factor de l’entorn que pot afectar la bona marxa d’un centre educatiu i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.
Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot afectar la bona marxa de l’escola, incrementar els riscos o reduir-ne l’èxit? ....

-Fortalesa o punt fort (F): Factor intern d’un centre educatiu que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge.
Respon a preguntes com: Què es valora del centre? De què estem satisfets del centre?...

-Oportunitat (O): Factor de l’entorn que pot representar per a un centre educatiu un avantatge o una possibilitat perquè millori el seu funcionament, els seus resultats o els seus serveis.
Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge?

FORTALESES
OPORTUNITATS
  • Relació famílies
  • Resultats d’aprenentatge assolits
  • Responsabilitat i cooperació
  • Grau de motivació.
  • Grau d’autonomia assolida.
  • Anàlisi i valoració de la metodologia emprada.
  • Comprensió oral
  • Connexió dels continguts amb la realitat.
  • Potenciació del raonament.
  • Sensibilització multicultural i plurilingüística.
  • Expressió de vivències, sentiments i opinions.
  • Gestió de les emocions a l’aula.
  • Relació entre les persones del centre.
  • Convivència: recollida i ús de suggeriments, presa de decisions.
  • Professorat i altres tasques: especialista d’educació especial, personal del departament de psicopedagogia ...
  • Plantejament transversal de les competències bàsiques.
  • Seqüenciació dels continguts i procediments seleccionats per assolir els objectius curriculars.
  • Anàlisi dels resultats acadèmics per adaptar l’acció educativa.
  • Avaluació periòdica dels plans i projectes.
  • Estratègies de resolució de conflictes.
  • Aplicació de bons criteris pedagògics

  • Relació famílies
  • El fet de tenir un carril-bici i tenir aparcament al costat.
  • El fet que les famílies viuen a prop de l'escola.
  • Tenir escoles properes al centre
  • Tenir bars i supermercats a prop.
  • Tenir els patis annexes a les aules.
  • Tenir vegetació en tot el centre.

 

DAFO de l'aula

FORTALESES
OPORTUNITATS
  • Relació i comunicació amb les famílies
  • La manera de donar la benvinguda dels infants
  • Posar delicadament els infants al llit
  • Fomentar l'autonomia durant el berenar
  • La situació del canvi de bolquers
  • L'autonomia a l'hora d'agafar material personal

  • Espais de trobada amb les famílies
  • La predisposició de penjadors a l'entrada per cada infant
  • Tenir cartelleres per donar informacions
  • Tenir una bona organització de l'aula i dels materials
  • Tenir els patis annexes a les aules.

 


divendres, 9 de març del 2012

Infant



Per poder parlar d'Infant hem sembla que he d'explicar primer altres conceptes o altres esdeveniments.
El concepte d'infància va anar agafant força a partir de l'edat Mitjana però sobretot es dóna importància als infants durant la revolució francesa.
No és que amb anterioritat els infants no existissin o no se'ls tingués en compte, però simplement en aquell moment se'ls considerava una part més de la unió familiar, un adult més que podia anar a fer feina i portar un sou a casa.
El 2 de setembre del 1990 entrà en vigor la Convenció dels drets dels infants i hem sembla que aquest moment és clau per poder parlar del concepte INFANT amb tota la seua globalitat.


Els infants tenen dret:
  • A la vida
  • Al descans, l'esplai, el joc i les activitats recreatives.
  • A la llibertat d'expressió i a compartir els seus punts de vista amb altres.
  • A un nom i una nacionalitat.
  • A una família.
  • A la protecció durant els conflictes armats.
  • A la llibertat de pensament, consciència i religió.
  • A la protecció contra el descuit o tracte negligent.
  • A la protecció contra el treball infantil i contra l'explotació econòmica en general.
  • A la informació adequada.
  • A participar plenament en la vida cultural i artística.
  • Al més alt nivell possible de salut.
  • A l'educació.
  • A un nivell de vida adequat al seu desenvolupament, particularment pel que fa a la nutrició, el vestit i l'habitatge. 
     
Per tant, en el moment en que atribuïm als infants tots aquests drets passen a ser PERSONES tant respectables com les altres, amb uns deures i uns drets i sobretot es mereixen el RESPECTE de tractar-los com a la resta de persones que convivim amb ells.
PAU VILA ens diu que l'infant és un subjecte amb capacitats pròpies d'aprendre i d'ampliar el seu propi món.
DECROLY ens parla que la originalitat de l'infant s'ha de respectar.
BOWLBY ens parla de la teoria del vincle afectiu.
Els CONDUCTISTES,ens parlen de la importància que té la interacció de l'infant amb el món que l'envolta.
Després d'això per tant, puc dir que intentant englobar els diferents punts de visió dels diferents autors i una mica la reflexió personal, que per tant;
INFANT, és aquella personeta que quan la mires et fa somriure. És un individu capaç de créixer i viure alhora, intentant defugir d'aquelles prohibicions que els adults volem imposar molts cops.
Un infant, és aquella persona en potència, que depenent dels estímuls que li oferim i de les capacitats que tengui podrar anar creixent i adquirint aprenentatges per poder arribar a ser allò que es proposi en un futur, sense deixar de banda en cap moment el contacte corporal i sentimental amb la resta de persones que l'envolten.

Les meves pors


LES MEVES PORS
  • Com serà la relació amb la tutora?
    La relació amb la tutora hem preocupava molt ja que , tot i que ja coneixia la tutora perquè havia tingut una de les meves germanes, pensava que no podia comparar la relació com a familiar a la relació de companya de feina.
    A més a més, hem semblava molt complicat compaginar i adaptar-se a una metodologia, una manera de fer, unes costums i unes rutines que no estic avesada a fer.
    A més a més, penso que la relació amb la tutora és molt important perquè compartiré amb ella moltes hores cada dia i sobretot, perquè hauré d'aprendre d'ella. 
     
  • Sabré establir lligams amb els infants?
    Penso que els lligams que estableixes tot d'una amb els infants són molt importants, compartirem moltes hores junts i ells han de saber que hem tindran per tot el que necessitin i que jo intentaré ajudar-los en tot moment.
    Però a part d'això, també hem preocupa establir lligams afectius que després hem facin canviar la meva manera de fer a l'aula o que fins i tot hora de partir en acabar les pràctiques, hem faci està malament.
    Normalment, som una persona amorosa i per això, també hem preocupa pensar que hi ha infants que són reticents a les carícies, per tant, primer hauré de comprendre i aprendre que vol cada infant i que necessita i després adaptar-me jo a les seves necessitats. 
     
  • Podré no transmetre les meves sensacions als infants?
    Els infants són molt intel·ligents i són capaços de comprendre les emocions i sensacions dels altres amb facilitat. Per això, hem fa por que els infants notin les meves inseguretats i se n'aprofint això. 
     
  • Aconseguiré transmetre seguretat i confiança als pares?
    Aquesta pregunta hem sembla prou interessant per comentar-la detingudament.
    Com a germana he hagut d'acompanyar als meus germans a diferents escoles i veure i parlar amb diferents mestres. Per tant, he de dir que he vist mestres que hem transmetien molta confiança i d'altres que no tanta i era un dels aspectes que més m'incomodava, el fet de deixar a un infant amb una persona en la qual no acabes de confiar o no acabes d'entendre la seva metodologia.
    A més a més, com a futura mestra hem preocupa molt el que els pares puguin pensar sobre jo, ja que estaré moltes hores amb els seus fills i com puc entendre ells voldran que estigui amb les millors mans possibles.
    Per tant, el fet de que els pares hem vegin com una persona capacitada per educar als seus fills i per poder-los atendre de la millor manera durant l'estància a l'escola hem preocupa i molt.
    Després d'unes quantes sessions a l'escola he pogut comprovar que hi ha pares i mares que hem tenen molta confiança i hem comenten com han dormit, que han fet durant el dia... d'altres encara no s'han interessat per mi o m'han fet entendre que no els hi agrada gaire la meva presència a l'aula. I tant una actuació com l'altre és totalment respectable, ja que són els seus fills i ells volen el millor per aquests.
     
  • Fins a on arribarà el meu paper dins l'aula?

  • Sabré establir límits?

  • Sabré conèixer el punt entre motivar i ajudar o envair l'espai de joc?

  • Sabré castigar o renyar els infants?

  • Sabré reconèixer les necessitats dels infants?

  • Sabré consolar el plor d'un infant?
    Penso que el fet de poder consolar a un infant inclou la confiança i la seguretat que aquell infant tengui establert amb tu. Per això, va molt relacionat amb com et relaciones amb ells i com ells et veuen a tu.
    Quan penso amb que un infant plora, penso en que realment està reclamant l'ajuda de l'adult per poder restablir la normalitat, tant si ha estat un cop, com una caiguda, com que un altre ha pres una jugueta... són situacions de desequilibri per l'infant i per tant, l'adult ha d'ajudar a que ell es senti millor i s'estabilitzi.
     
  • Sabré demostrar els meus coneixements?
    Un dels aspectes que més hem preocupen és poder demostrar tot el que he après i assolit durant aquests anys de carrera. 
     
  • M'entendré amb l'equip directiu?
     
    Entendrem amb l'equip directiu hem suposa poder està còmode, sentir-me bé, tenir confiança per demanar documentació i aportar idees...
    Per això, hem fa una mica de por aquell “quedar bé” amb els altres a dins el centre, dient això hem refereixo a que els hi agradi la meva manera de ser i d'estar a dins l'escola.

Un dia a la meva classe

1.  Què fan els infants en un dia típic?
Un dia normal els infants quan arriben van  a la classe dels grans i quan arriben alguns infants ja anem a la nostra classe i així seguidament esperem els altres nens i els saludam així com entren. Seguidament juguen lliurament fins el moment de berenar o si hi ha alguna activitat pactada (pscimotricitat, música..) la fan i després berenen.
Després de berenar alguns van a dormir els altres juguen lliurament o fan alguna activitat amb la mestra (ex. Pintar). Després recolleixen la classe, alguns van a dinar i els altres miren contes o imatges... i finalment els venen a cercar.
2.  Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
S'acorden uns ítems i avalua la persona que està amb els infants, la mestra o la persona encarregada de l'activitat.
3.  Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
NORMALMENT, cada aula té un horari establert, on s'explica com es comença el dia, com continua i com acaba. Al principi, hi ha l'estona de “bon dia”, mirar qui ha vingut i qui hi falta, i després joc lliure fins que es berena, seguidament joc lliure o pati i una activitat.
Tot i que, en alguns casos aquest horari no es compleix exactament.
En el cas d'una baixa per malalatia o d'algun problema, entre la directora i les mestres es decideix com es solventa.
4.  Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els infants juguen i interaccionen entre ells en tot moment, quan fan alguna activitat, quan canten, quan pinten, quan juguen... normalment, estan molt lligats els uns als altres i es tenen en compte.
Els més grans, tenen la tendència d'ajudar una mica als més petits o de dir-los com han de fer les activitats.
5.  Com interactuen amb el mestre/a?
Els infants normalment reclamen l'atenció de la mestra quan s'han fet mal, quan realitzen alguna activitat o quan volen mostrar alguna jugueta.  També s'ha de dir que hi ha infants que no interactuen practicament amb la mestra durant tota la jornada i d'altres que en tot moment necessiten l'atenció de la mestra o reclamen l'aprovació per fer alguna cosa.
Normalment, la mestra els fa alguna amorosia o algun comentari més individual, sobretot, quan arriben al matí a l'escola.  Els que ja parlen solen contar alguna cosa que ha passat a casa, i els altres amb onomatopeies o amb gestos també diuen o fan alguna cosa. Encara que sigui una caricia o una abraçada.
6.  Com s’interectua amb les famílies?
Amb les famílies es parla quan deixen els infants a l'aula al matí i quans els venen a recollir al migdia. També es deixen alguns cartells a la porta o es passen notes informatives.
7.  L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
Hi ha un procés d'adaptació dels infants a les aules on anirà a l'escola. Exactament , no se molt d'aquest procés i com el viuen, ja que jo he començat les pràctiques quan aquest ja havia finalitzat.
Si existeix un pla d'acollida als mestres no en tenc coneixement.