La
rebuda dels pares i mares amb els infants al matí
Hem sembla que una bona pràctica que es dur a terme a la meva aula consisteix en com rebem i acomiadem a les famílies amb els infants. Al matí quan arriben els infants (8.30) s'ajunten tots a la sala dels grups de dos anys. Els infants van arribant i troben diferents tutores del centre. Això succeeix perquè hi ha tutores que comencen l0horari laboral després de l'arribada d'alguns infants.
A
poc a poc, els diferents infants arriben i en el nostre cas, més o
menys a les nou anem a la nostra aula.
Avisem els nens i partim cap a la nostra aula que està a uns pocs mestres de les dels grans, així els infants caminen pel passadís, alguns cops de la mà, altres amb nosaltres... normalment es fixen amb alguna decoració, algun detall del passadís o de les aules del costat.
Avisem els nens i partim cap a la nostra aula que està a uns pocs mestres de les dels grans, així els infants caminen pel passadís, alguns cops de la mà, altres amb nosaltres... normalment es fixen amb alguna decoració, algun detall del passadís o de les aules del costat.
En
el moment en que ja som a la nostra aula, els infants poden jugar
mentre esperem a que tots els alumnes arribin, mentre la tutora,
parla amb els pares o familiars.
Normalment, demana com han dormit o com estan, i així s'estableix una conversació per tal de saber una mica més de l'infant, per poder entendre possibles conductes.
Normalment, demana com han dormit o com estan, i així s'estableix una conversació per tal de saber una mica més de l'infant, per poder entendre possibles conductes.
Mentre
això succeeix, els infants o els pares posen el “talquet” dels
infants al seu lloc, i en el cas dels dilluns posem les calces de
psicomotricitat o sinó els infants solen fer alguna carícia o
abraçada a la mestra.
Els infants que per un motiu o altre ploren o estan tristos, la mestra els sol intentar distreure amb tàctiques, com per exemple, ajudar-la a penjar la fulla de seguiment, posar música, anar a cercar algun material, explicant que farem avui... També els agafa i els acarona, o els sosté mentre els fa alguna carícia.
M'agrada aquesta manera de donar la benvinguda als infants, ja que és té en compte la família i l'infant alhora i també perquè podem obtenir informació de com ha estat l'infant a casa, si ha menjat, si ha dormit bé, si ha estat malalt... dóna peu a que els pares confiïn i expliquin a la tutora allò necessari pel bon funcionament i la convivència al centre.
Al centre, hi ha un document on s'explica com creuen que s'han de viure les entrades i sortides i quins objectius tenen amb aquesta pràctica. D'aquí que consideri que per a ells és un moment ric i important.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Pilar,
ResponEliminam'encanta la teva bona pràctica perquè abraça a un altre agent molt important dins l'escola: les famílies.
A la meva aula també fem aquesta pràctica que expliques tu i considero que és súper rellevant mantenir un petit moment i una petita conversa amb cada pare per saber les condicions en què ve l'infant a l'escola aquell dia. A la meva aula un dia hi va haver una pare que no ens va explicar com havia dormit el nadó o ni si havia menjat feia poc, amb lo qual ens era més difícil interpretar el seu plor.
Per altra banda, també parles de les estratègies que fa servir la mestra quan hi ha infants que ploren. No trobes que és molt rellevant el moment d'acomiadar-se dels pares? En el meu cas, el fet que s'acomiadin plorant o bé somrient i dient adéu amb la ma influeix moltíssim en el desenvolupament de la jornada, en l'estat d'ànim de l'infant al llarg del dia. Per tant, m'assembla genial que a la teva aula s'emprin estratègies per començar d'allò més bé el dia, sempre i quan sigui per consolar a l'infant, no per distreure'l i que el pare o mare se’n vagi d’amagat.
Un dubte que tinc: es fa algun ritual cada matí per rebre als pares i establir diàleg amb la tutora de l’aula?
M'ha agradat molt la teva bona pràctica, senzilla però potent!! jejeje
Hola Pilar, és una pràctica molt ben escollida, ja que el moment de l'arribada és tant seguit (a diari) que sovint, se'ns passa deseperçabut i ens costa veure-ho com una bona pràctica, però realment ho és.
ResponEliminaJo també penso que és un moment molt sensible i d'una importància cabdal, ja que d'ell, de com és faci la separació amb el familiar, de com la mestre el rebi, ... depen en força mesura com vagi la resta de la jornada.
A més el fet que com dius, el centre té un document exprés per aquest moment, reforça encara més la importància que té.
Aquesta pràctica és una manera de veure la importància de les coses del dia a dia.
Gràcies Pilar per veure la brillantor dels petits moments. Una abraçada.